Mes: julio 2011

Cuines del Món

Alimenta't - Cuines del Món
Empanades argentines Curs Cuines del Món – Alimenta’t

La setmana passada vam impartir per primer cop el curs “Cuines del Món” al Centre Cultural Ton i Guida a Barcelona.

Vam crear aquest curs a petició dels coordinadors del centre, i estàvem desitjant veure l’acollida dels participants… i no ha pogut ser millor! Així que el tornarem a fer i l’ampliarem amb més païssos.

Al llarg de les 4 sessions els assistents van passejar per les gastronomies típiques de Marroc, Itàlia, Argentina i Japó. Es va aprofundir en l’origen dels plats típics i en les característiques nutricionals dels aliments i les coccions.

Us deixem una de les receptes que vam cuinar i tastar: empanades argentines. Vam alleugerir la recepta original cuinant-les al forn en comptes de fregides i triant ingredients més lleugers pel farcit.

• INGREDIENTS (per la massa d’unes 25 empanades):
–  300g de farina 000 ( farina dura,55)
–  200g de mantega
–  1/2 got d’aigua tèbia
–  1 cullerades de suc de llimona
–  Sal
• PREPARACIÓ (de la massa):
1.Salar la farina al gust.
2.Afegir la mantega a la farina i  barrejar el suc de llimona a l’aigua.
3. Ficar tots els ingredients junts i amassar-ho bé (recomanat 1 hora).
4.Aixafar-ho amb un rotlle.
•INGREDIENTS (pel farcit d’unes 25 empanades):
–  200g de pernil dolç
–  200g de formatge cremós
–  2 cullerades de  formatge ratllat
–  1 Ceba
–  Pebre
• PREPARACIÓ (del farcit):
1.Fer un sofregit amb la ceba i el pernil dolç
2.Afegir a la barreja anterior, el formatge cremós, el formatge ratllat i el pebre.
3.Omplir la massa d’empanada, tancar-ho amb l’ajuda d’una forquilla i ficar-ho al forn a 200ºC uns 20 min.
Aquí teniu una foto de les cuineres!
Alumnes del curs Cuines del Món - Alimenta't
“M’agradaria que el curs es repetís amb més païssos”, Tere “Se’ns ha fet molt curt, en volem més!”, Eva

 

Obesitat infantil i adulta…què està passant amb la nostra dieta?

Obesitat i sobrepès a la població espanyola
Estudis sobre Obesitat i Sobrepès en la població espanyola

En els últims dies s’han publicat els resultats de dos importants estudis epidemiològics duts a terme sobre la població espanyola adulta i infantil.

Veiem de què tracta cadascun i quina és la trascendència dels resultats:

Estudi ENRICA: es tracta d’una enquesta nacional sobre alimentació, obesitat i risc cardiovascular. El seguiment s’ha realitzat durant un any a més de 12.000 persones. A més a més de conèixer el consum alimentari i els hàbits de vida, s’han pres mesures corporals i mostres d’orina i sang  per poder realitzar un estudi exhaustiu de l’estat nutricional.

Les conclusions són, si més no, preocupants:

  • El 62% dels adults tenen un excés de pes (39% sobrepès, 23% obesitat).
  • El 33% dels enquestats fuma.
  • Sols el 14% realitza algun tipus d’exercici física, la resta són sedentaris.
També s’ha pogut fer evident que la major incidència de malalties nutricionals es dóna en les famílies de nivell socioeconòmic més baix.
Estudi ALADINO: també es un estudi epidemiològic que tracta d’esbrinar la prevalència de l’obesitat infantil. S’ha dut a terme sobre quasi 8.000 nens entre 6 i 10 anys durant uns 8 mesos.
Les dades recabades són.
  • El 42,2% dels nens tenen un excés de pes (26,1% sobrepès, 19,1% obesitat).
  • Hi ha una relació significativa i directa entre el nivell educatiu i d’ingressos dels pares i l’excés de pes dels infants.
En resum, podem extreure dels dos estudis que Espanya té una població malaltissa des del punt de vista de nutricional.
Com interpretem aquesta realitat? Què està fallant?
La població no té prou coneixements sobre els pilars de la vida sana?  Els té però no els ha transformat en hàbits? No es preocupa per les conseqüències a mig i llarg termini pel que fa a aspectes de salut?
Nosaltres proposem la següent lectura: els adults no tenen els suficients coneixements sobre alimentació sana i exercici físic que els permeti prendre consciència de la importància d’adquirir hàbits saludables. Com no hi ha aquesta sensibilització, no es dona valor a la qualitat de vida a mig i llarg termini, per la qual cosa, el que prima és la satisfacció inmediata: menjar, realitzar dietes miracle, sedentarisme, aparells de gimnàstica passiva, tabaquisme, medicació per malalties que podrien milllorar amb pautes dietètiques i exercici físic…
El fet que hi haja més sobrepès i obesitat entre els nivells educatius i econòmics més baixos evidencia una mancança d’informació (pràctica) sobre com dur  a terme una alimentació correcta, sempre dins de les possibilitats de cada nucli familiar.
No oblidem que els nens mengen el que veuen a casa i, fins a certa edat, el que els pares els proporcionen. Així que té molta lògica que de pares i mares amb hàbits alimentaris dolents, sorgeixin infants i joves amb el mateix sobrepès i obesitat.
Per tant, un bon plantejament per canviar aquesta situació de perill per  la salut pública seria realitzar un treball d’educació nutricional sobre les persones adultes, de manera que s’aconsegueixi una millora dels hàbits de vida (alimentació i exercici), que tindrà una doble funció: servir de model pels fills, i posar al seu abast opcions dietètiques més sanes.

Una dieta personalitzada eleva a Djokovic al nº1 del tenis mundial

Dieta Djokovic
Alimenta't

Ahir Novak Djokovic es va proclamar campió de Wimbledon 2011 i nº 1 del tenis mundial.

En l’últim any aquest jugador de 24 anys ha millorat totes les facetes del seu joc. Sempre ha sigut un dels 5 millors jugador però fins ara havia estat a l’ombra de Rafa Nadal.

Què és el que ha fet que el serbi només hagi perdut un partit en tot l’any?

El salt qualitatiu ha sigut gràcies a un canvi en la seva dieta. El seu nutricionista va observar que Djokovic tenia una digestió anormal dels aliments que contenen gluten (pa, farina de blat, pasta…). No queda clar si el tenista és celiac o només al·lèrgic al gluten, però el tractament dietètic és el mateix: s’exclou de la dieta qualsevol aliment que contingui o estigui fet de blat.

Amb aquest canvi en la formar de menjar, l’esportista ha pogut augmentar la seva energia i resistència, i ha controlat la inflamació permanent (encara que asimptomàtica) que tenia al seu organisme, millorant així de forma notable el seu rendiment. No podem descartar, però, que el fet d’haver trobat aquesta anomalia i haver adaptat la dieta, hagi fet augmentar la motivació de Djokovic.

Aquesta notícia ens obliga a fer una reflexió sobre la importància de la dieta, no només en l’àmbit de l’esport (on s’ha demostrat que és fonamental), sino en la vida quotidiana. La capacitat de concentració, l’estat anímic, la coordinació i el rendiment físic estan directament relacionats amb una bona alimentació.

Si un esportista d’èlit ha competit durant anys sense portar una dieta adequada, com d’incorrecta serà l’alimentació de la gent corrent? Podriem millorar el nostre rendiment en el dia a dia posant-nos en mans d’un professional que ens ensenyi a menjar correctament segons les nostres necessitats individuals?