Categoría: gaudeix cuidant-te

Ment versus estòmac?

Alimenta't Dietistes Barcelona
Les creences sobre els aliments influeixen en el seu metabolisme

 

 

És possible que les creences que tenim sobre alimentació intervinguin en com metabolitzem el que ingerim?
Els aliments engreixen el mateix, independentment de si pensem que són dolents o bons?
Si estem a dieta tenim més sensació de gana del normal?

Un recent estudi publicat a la revista científica Health Psychology ha pogut establir una relació més entre la nutrició i la psiquiatria: les creences que tenim sobre el que mengem pot modificar la resposta hormonal durant la digestió i fer-nos sentir saciats o amb gana.

Aquesta hipòtesi es va treballar amb un grup de 46 homes i dones, als quals se’ls feia beure un batut amb l’etiqueta “620 kcal” o un altre on hi posava “140 kcal”. Els participants informaven del gust i de la sensació de plenitud o gana que sentien després d’haver-se pres un dels dos batuts.
Abans, durant i després de la ingesta, se’ls mesurava la quantitat en sang de l’hormona grelina, que és l’encarrerada d’enviar al cervell la senyal de sacietat quan l’estómac es plena.

Aquí ve l’aspecte important: els nivells de grelina eren diferents entre els participants que havien pres el batut de 620 kcal i els que havien begut del de 140kcal…en realitat el batut tenia 380 kcal!!!

Els pacients que prenien el batut suposadament més calòric, teniem els nivells de grelina més alts, i es sentien més saciats que els que creien que havien pres el batut de 140 kcal.

Malgrat tenir els mateixos nutrients, el batut de 140 kcal semblava deixar menys satisfetes psicològicment a les persones.

Aquesta troballa resulta de gran importància per l’aprimament i el manetiment del pes, ja que alts nivells de grelina estan associats a majors ingestes i augment de pes.
S’obre una via de treball per les farmacèutiques aprofitant el mecanisme d’acció de les hormones intestinals, i pels dietistes que treballin amb l’educació nutricional en bons hàbits.

Bon dia món!!

Les investigacions apunten a que una dieta rica en hidrats de carboni i baixa en proteïnes pot millorar l’estat anímic. Els aliments rics en hidrats de carboni permeten l’entrada de triptòfan al cervell, el qual actua augmentat el neurotransmisor serotonina, que millora l’estat d’ànim.

Us proposem començar el dia amb el millor dels humors prenent un esmorzar format per aquest batut de fruites i cacao, acompanyat per torrades integrals de formatge fresc.

En aquesta fórmula tenim:

VITAMINES I MINERALS que ens aporta la fruita: B6, B12, C, D, E, B9, E…

TRIPTÒFAN del cacao,qui produeix endorfines

HIDRATS DE CARBONI d’absorció ràpida (fruita) i lenta (torrades integrals) que ens donaran energia al llarg del matí.

CALCI I PROTEÏNES contingudes en el formatge fresc.

Aquí teniu la recepta…és molt fàcil!

Ingredients:

  • 1/2 plàtan tallat en rodanxes
  • 1 préssec pelat i tallat en rodanxes
  • 2 culleradetes de cacao en pols
  • 1 got de batut de soja
Barreja tots el ingredients en el recipient de la batedora elèctrica fins que tinguin la consistència que t’agradi.
Bon profit i…a menjar-se el dia!!
[polldaddy poll=5059860]

La xocolata: el vitalitzant natural

>

Si pensem en un aliment que només entrar en contacte amb les nostres papil·les gustatives ja ens crea plaer, ens ve al cap un: la xocolata.

 
Aquests darreres dies, amb motiu de Sant Valentí, hem sigut bombardejats amb tota mena de regals elaborats amb aquest aliment. Però que hi ha darrere d’aquest gaudiment, que fins i tot pot arribar a addicció?
 
Des del punt de vista de la seva composició, la xocolata és un alliberador natural d’endorfines, les hormones del benestar. Per alta banda, també conté feniletilamina, que és  un compost de la família de les amfetamines amb poder euforitzant.  A més a més, les alcaloides que conté fan d’ell un aliment estimulant, com ocorre amb el cafè, el té i el mate.
Per tant, la xocolata per ella mateixa és un cóctel de substàncies destinades a produir-nos plaer, pel que s’entén que pugui causa addicció amb certa facilitat.
Des del punt de vista sociològic, va ser un aliment considerat de luxe i només a l’abast de l’aristocràcia.
Posteriorment i fins els nostres dies, s’ha identificat com a un aliment hipercalòric, enemic del manteniment del pes.
 
Per la sèrie de mecanismes psicològics complexos que té l’ésser humà, el fet de prohibir-lo, l’ha establert com a un aliment desitjable, amb el que transgredir les normes de la bona alimentació.
És  per això que quan estem tristos, cansats, enfadats o hem tingut un mal dia, a mena de recompensa o premi, ens permetem aquest aliment.
 
Aquesta conducta ve creada des de la infància, quan als nens se’ls dóna xocolata o se’ls castiga sense  segons si són bons o dolents.
 
Des del punt de vista de l’alimentació, tota prohibició és contraproduent, ja que fa augmentar el desig de consumir l’aliment en qüestió.
Per tant, el recomanable és consumir xocolata de manera esporàdica, i sempre intentant que sigui de qualitat, ja que amb freqüència es fan servir greixos trans en la seva elaboració, que són enemics de la salut cardiovascular.