La xocolata: el vitalitzant natural

>

Si pensem en un aliment que només entrar en contacte amb les nostres papil·les gustatives ja ens crea plaer, ens ve al cap un: la xocolata.

 
Aquests darreres dies, amb motiu de Sant Valentí, hem sigut bombardejats amb tota mena de regals elaborats amb aquest aliment. Però que hi ha darrere d’aquest gaudiment, que fins i tot pot arribar a addicció?
 
Des del punt de vista de la seva composició, la xocolata és un alliberador natural d’endorfines, les hormones del benestar. Per alta banda, també conté feniletilamina, que és  un compost de la família de les amfetamines amb poder euforitzant.  A més a més, les alcaloides que conté fan d’ell un aliment estimulant, com ocorre amb el cafè, el té i el mate.
Per tant, la xocolata per ella mateixa és un cóctel de substàncies destinades a produir-nos plaer, pel que s’entén que pugui causa addicció amb certa facilitat.
Des del punt de vista sociològic, va ser un aliment considerat de luxe i només a l’abast de l’aristocràcia.
Posteriorment i fins els nostres dies, s’ha identificat com a un aliment hipercalòric, enemic del manteniment del pes.
 
Per la sèrie de mecanismes psicològics complexos que té l’ésser humà, el fet de prohibir-lo, l’ha establert com a un aliment desitjable, amb el que transgredir les normes de la bona alimentació.
És  per això que quan estem tristos, cansats, enfadats o hem tingut un mal dia, a mena de recompensa o premi, ens permetem aquest aliment.
 
Aquesta conducta ve creada des de la infància, quan als nens se’ls dóna xocolata o se’ls castiga sense  segons si són bons o dolents.
 
Des del punt de vista de l’alimentació, tota prohibició és contraproduent, ja que fa augmentar el desig de consumir l’aliment en qüestió.
Per tant, el recomanable és consumir xocolata de manera esporàdica, i sempre intentant que sigui de qualitat, ja que amb freqüència es fan servir greixos trans en la seva elaboració, que són enemics de la salut cardiovascular.