Obesitat infantil i adulta…què està passant amb la nostra dieta?

Obesitat i sobrepès a la població espanyola
Estudis sobre Obesitat i Sobrepès en la població espanyola

En els últims dies s’han publicat els resultats de dos importants estudis epidemiològics duts a terme sobre la població espanyola adulta i infantil.

Veiem de què tracta cadascun i quina és la trascendència dels resultats:

Estudi ENRICA: es tracta d’una enquesta nacional sobre alimentació, obesitat i risc cardiovascular. El seguiment s’ha realitzat durant un any a més de 12.000 persones. A més a més de conèixer el consum alimentari i els hàbits de vida, s’han pres mesures corporals i mostres d’orina i sang  per poder realitzar un estudi exhaustiu de l’estat nutricional.

Les conclusions són, si més no, preocupants:

  • El 62% dels adults tenen un excés de pes (39% sobrepès, 23% obesitat).
  • El 33% dels enquestats fuma.
  • Sols el 14% realitza algun tipus d’exercici física, la resta són sedentaris.
També s’ha pogut fer evident que la major incidència de malalties nutricionals es dóna en les famílies de nivell socioeconòmic més baix.
Estudi ALADINO: també es un estudi epidemiològic que tracta d’esbrinar la prevalència de l’obesitat infantil. S’ha dut a terme sobre quasi 8.000 nens entre 6 i 10 anys durant uns 8 mesos.
Les dades recabades són.
  • El 42,2% dels nens tenen un excés de pes (26,1% sobrepès, 19,1% obesitat).
  • Hi ha una relació significativa i directa entre el nivell educatiu i d’ingressos dels pares i l’excés de pes dels infants.
En resum, podem extreure dels dos estudis que Espanya té una població malaltissa des del punt de vista de nutricional.
Com interpretem aquesta realitat? Què està fallant?
La població no té prou coneixements sobre els pilars de la vida sana?  Els té però no els ha transformat en hàbits? No es preocupa per les conseqüències a mig i llarg termini pel que fa a aspectes de salut?
Nosaltres proposem la següent lectura: els adults no tenen els suficients coneixements sobre alimentació sana i exercici físic que els permeti prendre consciència de la importància d’adquirir hàbits saludables. Com no hi ha aquesta sensibilització, no es dona valor a la qualitat de vida a mig i llarg termini, per la qual cosa, el que prima és la satisfacció inmediata: menjar, realitzar dietes miracle, sedentarisme, aparells de gimnàstica passiva, tabaquisme, medicació per malalties que podrien milllorar amb pautes dietètiques i exercici físic…
El fet que hi haja més sobrepès i obesitat entre els nivells educatius i econòmics més baixos evidencia una mancança d’informació (pràctica) sobre com dur  a terme una alimentació correcta, sempre dins de les possibilitats de cada nucli familiar.
No oblidem que els nens mengen el que veuen a casa i, fins a certa edat, el que els pares els proporcionen. Així que té molta lògica que de pares i mares amb hàbits alimentaris dolents, sorgeixin infants i joves amb el mateix sobrepès i obesitat.
Per tant, un bon plantejament per canviar aquesta situació de perill per  la salut pública seria realitzar un treball d’educació nutricional sobre les persones adultes, de manera que s’aconsegueixi una millora dels hàbits de vida (alimentació i exercici), que tindrà una doble funció: servir de model pels fills, i posar al seu abast opcions dietètiques més sanes.