Ment versus estòmac?

Alimenta't Dietistes Barcelona
Les creences sobre els aliments influeixen en el seu metabolisme

 

 

És possible que les creences que tenim sobre alimentació intervinguin en com metabolitzem el que ingerim?
Els aliments engreixen el mateix, independentment de si pensem que són dolents o bons?
Si estem a dieta tenim més sensació de gana del normal?

Un recent estudi publicat a la revista científica Health Psychology ha pogut establir una relació més entre la nutrició i la psiquiatria: les creences que tenim sobre el que mengem pot modificar la resposta hormonal durant la digestió i fer-nos sentir saciats o amb gana.

Aquesta hipòtesi es va treballar amb un grup de 46 homes i dones, als quals se’ls feia beure un batut amb l’etiqueta «620 kcal» o un altre on hi posava «140 kcal». Els participants informaven del gust i de la sensació de plenitud o gana que sentien després d’haver-se pres un dels dos batuts.
Abans, durant i després de la ingesta, se’ls mesurava la quantitat en sang de l’hormona grelina, que és l’encarrerada d’enviar al cervell la senyal de sacietat quan l’estómac es plena.

Aquí ve l’aspecte important: els nivells de grelina eren diferents entre els participants que havien pres el batut de 620 kcal i els que havien begut del de 140kcal…en realitat el batut tenia 380 kcal!!!

Els pacients que prenien el batut suposadament més calòric, teniem els nivells de grelina més alts, i es sentien més saciats que els que creien que havien pres el batut de 140 kcal.

Malgrat tenir els mateixos nutrients, el batut de 140 kcal semblava deixar menys satisfetes psicològicment a les persones.

Aquesta troballa resulta de gran importància per l’aprimament i el manetiment del pes, ja que alts nivells de grelina estan associats a majors ingestes i augment de pes.
S’obre una via de treball per les farmacèutiques aprofitant el mecanisme d’acció de les hormones intestinals, i pels dietistes que treballin amb l’educació nutricional en bons hàbits.

Nens que mengen malament?

>

Els pares juguen un paper molt important en el desenvolupament de les preferències alimentàries dels seus fills. Però sovint intentar fomentar en els nens una forma de menjar saludable pot tenir l’efecte contrari al desitjat, segons un recent article en la revista científica International Journal of Obesity.

Molts nens es tornen menjadors conflictius al voltant dels 18-24 mesos, començant així una batalla de llarga durada contra els pares.Els que abans menjaven fruita i verdura ara la rebutgen, els que acceptaven de bona gana nous gustos i textures comencen a tenir neofòbia (por als nous aliments).
Aquest comportament pot ser molt desesperant i estressant pels pares, que intenten tot tipus d’estratègies que no sempre són adequades.

El professor David Benton de la University of Wales Swansea en el seu article tranquilitza els pares dient que aquest comportament és una resposta completament normal, un mecanisme de supervivència. Quan el nen comença a caminar la neofobia el protegeix de menjar aliments que podrien ser verinosos. Generalment, és una situació que desapareix amb el temps, però esdevé un problema quan els pares intenten que els seus fills provin i acceptin nous aliments.

A continuació expliquem una sèrie de consells per fer menys traumàtica aquesta etapa del desenvolupament dels fills:

  • Feu els moments dels àpats divertits.L’atmòsfera emocional de les menjades és important, no les feu servir com a càstic perquè augmentarà el rebuig del nen.
  • Tingueu paciència i esforceu-se per actuar com un model d’alimentació saludable davant els fills.
  • Exposeu els nens a una gran varietat d’aliments, gustos i textures a una edat temprana.
  • Continueu intentant introduir nous aliments. L’exposició repetida a aliments que no agraden al nen pot vèncer la resistència.
  • No forceu al nen a menjar un aliment particular, només n’augmentareu l’aversió.
  • No restringiu l’accés a determinats aliments, d’altra manera afavorireu la preferència del nen per l’aliments proohibit.