Celiaquía: sin gluten, por favor

Un poquito de historia

¿Habéis oído hablar de los «banana babies«? En los años 20 del siglo pasado, se conocía así a los niños que se sometían al único tratamiento conocido para la enfermedad celíaca: una dieta que consistía única y exclusivamente en bananas.

Y es que no fue hasta la década de los 50 cuando un pediatra holandés, Willem-Karel Dicke, se dio cuenta de que la carencia de pan en que les había sumido la posguerra había reducido significativamente la incidencia de enfermedad celíaca e identificó el trigo como desencadenante de la enfermedad.

A partir de ese feliz momento, los celíacos diagnosticados pudieron dejar en el olvido la inefable dieta del plátano. A cambio de recuperar su salud, sin embargo, deberían seguir de por vida una alimentación exenta de gluten.

¿Qué es?

La celiaquía es una enfermedad inflamatoria crónica que se da como consecuencia de una intolerancia al gluten, una proteína presente en algunos cereales como el trigo, la cebada y el centeno. Forma parte de las llamadas patologías autoinmunes, ya que es el propio sistema inmune del celíaco quien ataca y destruye los tejidos intestinales cuando detecta la presencia de gluten. (más…)

Una dieta personalitzada eleva a Djokovic al nº1 del tenis mundial

Dieta Djokovic
Alimenta't

Ahir Novak Djokovic es va proclamar campió de Wimbledon 2011 i nº 1 del tenis mundial.

En l’últim any aquest jugador de 24 anys ha millorat totes les facetes del seu joc. Sempre ha sigut un dels 5 millors jugador però fins ara havia estat a l’ombra de Rafa Nadal.

Què és el que ha fet que el serbi només hagi perdut un partit en tot l’any?

El salt qualitatiu ha sigut gràcies a un canvi en la seva dieta. El seu nutricionista va observar que Djokovic tenia una digestió anormal dels aliments que contenen gluten (pa, farina de blat, pasta…). No queda clar si el tenista és celiac o només al·lèrgic al gluten, però el tractament dietètic és el mateix: s’exclou de la dieta qualsevol aliment que contingui o estigui fet de blat.

Amb aquest canvi en la formar de menjar, l’esportista ha pogut augmentar la seva energia i resistència, i ha controlat la inflamació permanent (encara que asimptomàtica) que tenia al seu organisme, millorant així de forma notable el seu rendiment. No podem descartar, però, que el fet d’haver trobat aquesta anomalia i haver adaptat la dieta, hagi fet augmentar la motivació de Djokovic.

Aquesta notícia ens obliga a fer una reflexió sobre la importància de la dieta, no només en l’àmbit de l’esport (on s’ha demostrat que és fonamental), sino en la vida quotidiana. La capacitat de concentració, l’estat anímic, la coordinació i el rendiment físic estan directament relacionats amb una bona alimentació.

Si un esportista d’èlit ha competit durant anys sense portar una dieta adequada, com d’incorrecta serà l’alimentació de la gent corrent? Podriem millorar el nostre rendiment en el dia a dia posant-nos en mans d’un professional que ens ensenyi a menjar correctament segons les nostres necessitats individuals?